Imagineu que us trobeu en una sala a fosques, on només sentiu veus de xiquets i xiquetes i que de cop i repent s'ilumina els fons de la sala. De sobte, l'avi d'una tribu de l'India ens conta una entretinguda llegenda sobre el cel. Més tard, trobem un lleó molt patidor pel seu aspecte físic, una pasada de història aquesta del lleó. Un anar i vindre d'històries de pollastres, peixos, robots, monstres en la foscor...
Però, que més donen els lleons, peixos, robots, monstres o pollastres en comparació als somriures dels xiquets i xiquetes que eren a la sala? No podeu fer-se una idea de lo feliços que eren per moments, com reien, la capacitat de compresió d'allò que veien, moltes de les projeccions sense diàlegs. Això em cridava molt l'atenció, un diumenge de matí, ploguent a mars, però allí estaven gaudint més que ningú.
Era impactant vore la cara, i sobretot els ulls, dels pares d'aqueixos xiquets i xiquetes. Vore com el teu fill gaudeix deu ser tan satisfactori...
Per altra banda, les projeccions m'han semblat una iniciativa molt original. Curts d'entre tres i sis minuts de durada que contaven històries fascinants i diferents l'una de l'altra. Vaig gaudir molt d'aquell matí de diumenge i d'aquelles projeccions, gràcies sobretot, a la felicitat d'uns xiquets que un matí de nadal acudiren a la sala Parpalló de València a vore allò que més els agrada, dibuixos animats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario