Dilluns, 13:00 del mitjdia. Després de fer classe desde les 8:30 del matí, m'endinse en classe de literatura catalana a vore “HERO” una pel·lícula d'espases i xinesos, una mescla un tant explosiva. Pel fet de ser dilluns, la situació ja és prou pesada, també influix l'hora, ja que 13:00 el mitjdia, quan tens una fam que tremoles tampoc és el moment ideal per vore cinema.Crec que és per tota aquesta mescla de raons per les quals em va costar prou entendre la pel·lícula.
Jo que pensava que les persones només podiem morir una vegada. Doncs després de vore aquesta pel·lícula he descobert que no és així. Veia uns personatges que morien, i als cinc minuts tornaven a apareixer en escena. Alguns van arribar a morir fins a tres vegades en tota la pel.lícula! Al principi pensava que entenia l'argument. Un heroi que vol enganyar l'emperador xinés per matar-lo. Per conseguir el seu objectiu conta una història en la que moren alguns dels personatges. Es normal que tornen a apareixer més tard, perquè la història contada era mentida. Però, més tard tornen a morir, jo pensava que aquesta vegada estaven certament morts, doncs més tard tornen a apareixer de nou. Crec que va ser més o menys ahí quan vaig perdre el fil argumental del film. Ja no entenia molt bé qui vivia, qui moria, qui mentia i qui no.
De totes maneres, em va resultar molt interessant, ja que els efectes eren genials, les escenes del llac o del bosc em van impressionar barbaritats, la formar d'utilitzar els colors, entre altres coses.
Encara així em vaig quedar molt sorpresa ja que el film em va mantindre atenta l'hora i mitja que va durar. És més, m'atreviria a afirmar que és l'única pel,lícula de xinesos i espases que he vist acabar. És clar que podía haver eixit de l'aula en qualsevol moment, però no ho vaig fer, imagine que tenia l'esperança de que fora la típica pel·lícula que tot s'entén en arribar al final. Però no va ser així, arribà el final del film i el trellat jo el seguia sense trobar.
De totes formes voldria remarcar que les condicions per vore el film eren complicades, l'hora sobretot. També dir, que és un tipus de pel·lícula a la que no estic molt acostumada, una cultura molt distinta a la nostra, un idioma completament diferent, una lectura constant en mig d'un ball de caps davant la pantalla. Tal volta, aquestes són les vertaderes raons per les qual no vaig endinsar-me del tot en el film. Tot això barrejat en un anar i vindre de portes obrint-se i tancant-se que distirsionaven la meua atenció, persones que no interessades s'endinsaven en converses que sense adonar-se podien arribar a molestar als companys, no només pel fet de parlar, sinò pel fet de que era un film una mica complicat que requereix prou atenció.
El cap de setmana he tornat a vore la pe.lícula, cosa que m'aclarit molt l'argument contat, l'utilització dels colors o les accions dels personatges entre altres coses. Imagine que el context era prou distint, per la qual cosa, la meua atenció estava prou més centrada. D'igual manera, el film no era en versió original, sinò traduït al castellà, cosa que em va facilitar la comprensió. El poc trellat que inicialment trobava al film he quedat finalment resolt.
