Actualment, el tema dels plans de reforma en l'educació és un tema molt en debat. Em centre en els plans que afecten a l'escola de magisteri, concretament a la situació en la que es troba l'educació especial hui dia.
Com ja sabem, les carreres universitàries passen a ser graus de quatre anys, incloent la carrera de magisteri. Com podem observar ja en el curs present, les especialitats desapareixen, deixant només les opcions d'educació infantil i educació primària. Pel que tinc entés, per poder especialitzar-se en educació musical, educació física o llengua estrangera, haurem de cursar els quatre anys generals, per a més tard fer sis messos d'especialització. Però, un tema distint és el que envolta l'especialització d'educació especial, així com la de audició i llenguatge. Per poder ser futur mestre d'educació especial, s'hauria de cursar, en primer lloc, els quatre anys generals per a posteriorment, pagar un màster per possibilitar l'especialització. Per què aquesta especialització no té la possibilitat de cursar-se en sis mesos, com la resta? Per què per poder ser mestre d'educació especial hem de pagar, cosa que no es fa en la resta d'especialitats?
Com a futurs mestres, ja no mestres d'especial, sinó de qualsevol altra especialitat, hem de tindre en compte que a la nostra aula ordinària també podem trobar alumnes amb diverses necessitats educatives especials. Aquest també és un tema preocupant, ja que a més de convertir aquesta especialitat en màster, han disminuit en els quatre anys generals d'educació primària i infantil
el nombre crèdits que tracten als alumnes amb necessitats educatives especials. Ha passat d'estudiar-se 12 crèdits destinats a les adaptacions curriculars dels alummnes amb necessitats, a estudiar-se 6 crèdits d'atenció a la diversitat, centrant-se en altres temes com poden ser la inmigració. Està clar que la inmigració, és un tema a tindre en compte,cada vegada més. Però, no per això hem d'oblidar aquestos alumnes amb necessitats educatives especials. Alumnes que necessitaran de la nostra ajuda per poder adaptar els materials segons les necessitats de cadascun.
I com han de saber adaptar els materials si no estan formats? Aquestos alumnes amb necessitats educatives especials, només tenen permés eixir de l'aula ordinària cinc hores semanals, és a dir, un hora al dia. La resta del temps la passen amb els respectius professors. Aquestos han de saber com actuar, com adaptar els materials i com potenciar al màxim les possibilitats d'aquestos alumnes tan especials.
Penseu que un mestre que estudia en tota la carrera 6 crédits d'atenció a la diversitat està capacitat per poder donar classe a un alumne amb qualsevol deficiècia sensorial (visual, auditiva, etc), física o psíquica?
Aquesta és la nostra realitat, i és que cada vegada més trobem a les aules ordinàries alumnes amb discapacitats, alumnes que requerixen una atenció especialitzada que amb 6 crédits de carrera, des del meu punt de vista, no es pot proporcionar.
sábado, 25 de octubre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario